tag:blogger.com,1999:blog-16265141043870749912024-03-08T04:46:02.732+01:00ahí va ESOLola! La primera fornada de la ESO de l'IES Les Corts et destija...Guim Espelt i Estopàhttp://www.blogger.com/profile/17765431415090158913noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-1626514104387074991.post-9016595089336385412008-06-27T17:53:00.002+02:002008-06-27T18:10:30.808+02:00Una nova etapaUna nova docència, pedagogia, il·lusió i empenta, podrien caracteritzar el que vaig sentir sent alumna teva. Una professora amb carisma i ganes de fer les coses ben fetes, una professora per recordar. Personalment, recordo com admirava la teva capacitat de motivació i de transmetre els sentiments, la capacitat de sentir i interpretar.. recordo que pensava: tant debò em passi el mateix amb el meu destí! Aconseguir trobar el meu "lloc" amb l'il·lusió i ganes de descobrir, com tu ens transmeties amb la literatura.<br /><br />Estic segura que mantens la teva força i carisme. Et desitjo el millor en aquesta nova etapa.<br /><br />Amb molt carinyo i respecte,<br /><br />Ivette Duch i Parera<br />1a promoció d'ESO<br />IES Les Corts 1996-2002Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1626514104387074991.post-53923006121438663072008-06-27T15:31:00.003+02:002008-06-27T16:02:12.608+02:00Al abrir la ventana....Recuerdo que así debía empezar una redacción que mandaste como deberes, una frase que podía llevarnos a múltiples resultados y muy distintos... <br /><br />Recuerdo un Guardián esperando entre el centeno a que niños de 13 años llegaran a comprenderle, a un Segismundo aguardando en su triste torre a poder volar como un pájaro, imposible olvidar a Lázaro e imposible del todo arrancar a Celestina de mi mente.<br />Mucho y muy hondo arraigaron en mí esas hisorias, y la curiosidad por saber todo a cerca de ellas se hizo enorme, tanto que hasta que no llegué a la universidad no pude calmarla.<br /><br />El camino fue largo, tal vez más de la cuenta, pero después de todo he conseguido llegar hasta donde siempre quise... Y todo fue por culpa de Lola, por que si ella no me hubiese hecho sonreír leyendo los conjuros de Celestina en clase, porque si ella no me hubiese alentado a seguir escribiendo, probablemente ahora me esatría aburriendo en la facultad.<br /><br />Por que un profesor que sabe inspirar a sus alumnos, que les sabe motivar con una lectura de hace siglos, o con un poema de un Federico perdido en el bullicioso New York, debe saber que es lo mejor que les puede ofrecer.<br /><br />Gracias por haber despertado en mí todas esas inquietudes y por hacerme descubrir qué es lo que realmente quiero hacer: LITERATURA.<br /><br />Gracias por abrirme la ventana.<br /><br />Mucha suerte,<br />CeliaUnknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1626514104387074991.post-75019474815624673592008-06-26T12:28:00.002+02:002008-06-26T12:54:48.878+02:00Uns carinyos en paraules...En primer lloc, gràcies, Lola, per la gran feina feta i per aquesta capacitat que tens d'il·lusionar...<br /><br />Aquests dies pensava en la gent amb la que ens anem trobant a la vida, arrel d'aquest retrobament amb tu (que, de fet encara no hem materialitzat. Bueno, en breu...). I pensava en com establim una mena de xarxes tàcites amb la gent que ha estat important per nosaltres que, encara que no ens veiem en anys i panys, formen estructures de recolzament, de suport. Una cosa així com un gran valor afegit que aporta a les nostres vides la gent que tenim al voltant i que (afortunadament) escapa del mercat...Doncs pensava en això i en que estic convençuda que tu tens una xarxa tan potent, que ja pots fer els equilibris de vida que vulguis: mai no cauràs.<br /><br />Sé que estaràs molt bé ara que et jubiles. Jo igualment ho pensaré fort, que sempre ajuda.<br /><br />Un petonàs!<br /><br />Laia**tirititraun**http://www.blogger.com/profile/16531624695833535376noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1626514104387074991.post-90215820732246645142008-06-26T01:21:00.002+02:002008-06-26T17:23:13.590+02:00ai, què direm?Suposo que estarem d'acord tots i totes qui t'hem tingut al davant (i al costat) que ets una de les persones si més no més carismàtiques que hem conegut. Potser per l'època de canvi i novetat que suposava per a tots nosaltres la ESO, i per aquest fet necessitem tenir records vius; però de ben segur que si no hagués sigut en aquell moment igualment et seguiríem recordant.<br /><br />Què dir del famós micro o els fisherman's friends. Però sobretot de la literatura. ¿Com si no amb l'entusiasme d'aquelles classes encara ressona de tant en tant al meu cap...<br /><br />¿Qué farei, mamma?<br />Meu al-habib est ad yana<br /><br />Les jarches, La celestina, El lazarillo de Tormes... i tants altres que ens oferies apassionadament. Recordo fins i tot algun "amago" de llàgrima sobre versos de Garcia Lorca.<br /><br />Són potser detalls, però que a partir d'aquests sorgeixen d'altres records d'uns bons anys, que espero que gaudissis igual que nosaltres.<br /><br />Ara diuen que et jubiles. Però jubilació no és sinònim de retirar-se. De ben segur que continuaràs ensenyant a molts altres, i a més, si ens hem de guiar per l'energia que transmets, no dubto que també continuaràs aprenent. <br /><br />Et desitjo el millor en aquesta nova etapa, i espero una retrobada ben aviat. Gràcies per tot.<br /><br />Salut!<br />GuimGuim Espelt i Estopàhttp://www.blogger.com/profile/17765431415090158913noreply@blogger.com0