ai, què direm?

Suposo que estarem d'acord tots i totes qui t'hem tingut al davant (i al costat) que ets una de les persones si més no més carismàtiques que hem conegut. Potser per l'època de canvi i novetat que suposava per a tots nosaltres la ESO, i per aquest fet necessitem tenir records vius; però de ben segur que si no hagués sigut en aquell moment igualment et seguiríem recordant.

Què dir del famós micro o els fisherman's friends. Però sobretot de la literatura. ¿Com si no amb l'entusiasme d'aquelles classes encara ressona de tant en tant al meu cap...

¿Qué farei, mamma?
Meu al-habib est ad yana

Les jarches, La celestina, El lazarillo de Tormes... i tants altres que ens oferies apassionadament. Recordo fins i tot algun "amago" de llàgrima sobre versos de Garcia Lorca.

Són potser detalls, però que a partir d'aquests sorgeixen d'altres records d'uns bons anys, que espero que gaudissis igual que nosaltres.

Ara diuen que et jubiles. Però jubilació no és sinònim de retirar-se. De ben segur que continuaràs ensenyant a molts altres, i a més, si ens hem de guiar per l'energia que transmets, no dubto que també continuaràs aprenent.

Et desitjo el millor en aquesta nova etapa, i espero una retrobada ben aviat. Gràcies per tot.

Salut!
Guim