Uns carinyos en paraules...

En primer lloc, gràcies, Lola, per la gran feina feta i per aquesta capacitat que tens d'il·lusionar...

Aquests dies pensava en la gent amb la que ens anem trobant a la vida, arrel d'aquest retrobament amb tu (que, de fet encara no hem materialitzat. Bueno, en breu...). I pensava en com establim una mena de xarxes tàcites amb la gent que ha estat important per nosaltres que, encara que no ens veiem en anys i panys, formen estructures de recolzament, de suport. Una cosa així com un gran valor afegit que aporta a les nostres vides la gent que tenim al voltant i que (afortunadament) escapa del mercat...Doncs pensava en això i en que estic convençuda que tu tens una xarxa tan potent, que ja pots fer els equilibris de vida que vulguis: mai no cauràs.

Sé que estaràs molt bé ara que et jubiles. Jo igualment ho pensaré fort, que sempre ajuda.

Un petonàs!

Laia